Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Eala Bia

pA, pastissos, galetes... i curiositats!

  • 1
    Mecenes

Recepta d'Alfajores de maizena estil peruà

Recepta fàcil d'alfajores de maizena ben suaus, dels que es desfan a la boca! Boníssims!
Els “alfajores” són unes galetetes dolces farcides molt populars a diversos països de Llatinoamèrica. En podem trobar moltes varietats, fins i tot dins d’un mateix país, i tot i que els més coneguts són els argentins (a l’Argentina els “alfajores” són tan populars que segons una enquesta realitzada pel 50 aniversari de la “Federación de Trabajadores Pasteleros” el 40% dels argentins en consumeixen un o més cops per setmana!), jo faré una recepta inspirada en els “alfajores” peruans de farina de fècula de blat de moro farcits de “manjar blanco” i amb sucre llustre per damunt.

És un dolç que els espanyols van dur a Perú i altres països durant la època del virregnat, però el seu origen és àrab, tot i que des de l’original a aquesta o altres receptes del que avui dia coneixem com a “alfajor” s’han produït moltes variacions. El mot “alfajor” prové de la unió de la partícula “al” i la paraula “fašúr” de l’àrab hispànic, que al seu torn té com a origen el terme persa “afšor”, que vol dir “suc” i ve del “afšurdan”, “esprémer” en pahlavi, un antiga llengua indoeuropea occidental.

A la literatura peruana (ja que estem fent una recepta similar a la d’allà) podem trobar esment a l’”alfajor” al relat “¡Beba, padre, que le da la vida!...” part de “Tradiciones Peruanas”, de Ricardo Palma, on podem llegir:

“Después de consumir, como postres, una muy competente ración de alfajores, pastas y dulces de las monjas, no pudo el comensal dejar de sentir imperiosa necesidad de beber; que seca garganta, ni gruñe ni canta.”

En aquest enllaç podeu trobar el text complet: 

A la literatura espanyola també en trobem menció, concretament a la novel·la picaresca “Guzmán de Alfarache”, escrita durant el Segle d’Or Espanyol per Mateo Alemán. 

 Us deixo, doncs, la meva recepta d’”alfajores”. 

 Els ingredients que necessitarem són:

120g de mantega

100g de sucre

3 rovells d’ou

30ml de llet

250g de farina de fècula de blat de moro (maizena)

50g de farina

30g d’ametlla en pols

Un polsim de sal

Mitja culleradeta d’impulsor (llevat químic, royal)
 
Pel farciment i decoració:

 Almívar de llet i coco ratllat / “Manjar blanco” i sucre llustre
 
I el procediment és:
 Comencem per cremar la mantega a temperatura ambient amb el sucre amb l’ajuda d’un remenador. Barregem els rovells d’ou amb la llet i ho incorporem a la mantega. En un bol apart, barregem els ingredients secs (farina, farina de fècula  de blat de moro, impulsor i un polsim de sal) i ho tamisem tot sobre la mescla anterior. Es pot fer cop, ja que la massa no duu aire, no és delicada, però sí és important passar-la pel tamís o colador per a evitar grumolls, sobre tot si hi posem l’ametlla en pols, que és opcional. Barregem, primer amb una espàtula i després a mà. Quan tinguem una massa uniforme i mal·leable, li donem forma de bola, l’emboliquem amb paper film i la deixem una horeta a la nevera. 
Si volem farcir els “alfajores” de “manjar blanco”, el podem anar fent mentrestant. Es posen parts iguals de llet condensada i llet evaporada a una cassola, preferiblement gran, ampla, per a que es faci més ràpid, escalfem i no deixem de remenar fins que espesseix una mica. Jo he fet servir 200g de cada cosa. Quan tingui una textura una mica densa, ho enretirem del foc, tenint en compte sempre que al refredar espessirà més i ha de quedar una crema com si fos almívar de llet però blanquinós. 
Quan la massa ja hagi refredat, preescalfem el forn a 170ºC amb calor a dalt i a baix, enfarinem la superfície de treball i el corró i estirem la massa. Ha de quedar d’uns 3 o 4 mil·límetres de gruix, el més recte i uniforme possible. Tallem cercles de la mida desitjada amb un tallador de galetes. Jo he fet servir un de 5cm de diàmetre, però els podeu fer més grandets. 
Els col·loquem a una safata de forn amb paper vegetal (o un silpat). Enfornem uns 10 o 15 minuts. Dependrà molt de la mida i el gruix de les galetes i del nostre forn. Cal anar mirant, és important que no arribin a daurar, però tampoc han de quedar crus, i la manera de saber-ho és tocant la superfície suaument amb la punta del dit i si s’enfonsa encara no està llest però si sembla ferm ja està. Podeu treure un, trencar-lo per la meitat i veure si està o encara falta, sobre tot els primers cops fins que li agafeu el punt. 
Un cop estiguin fets, els deixem refredar bé abans de farcir-los i decorar-los al gust. Per a farcir-los, agafeu dos discos i uniu-los per la part llisa posant una mica d’almívar de llet o de “manjar blanco” al centre d’un d’ells. Pressioneu amb cura. Podeu fer rodar les vores per una mica de coco rallat i/o afegir una mica de sucre llustre per damunt. Jo he posat coco als d’almívar de llet i sucre llustre als de “manjar blanco”.
I ja els tenim! Uns “alfajores” casolans boníssims, dels que es desfan a la boca.
Si voleu ajudar-me a compartir més receptes i crear més contingut aquí i al meu canal de Youtube, subscriviu-vos i compartiu a les xarxes socials. Gràcies!